Textos, cartas y opiniones de consultantes de Psicología en Positivo (I)

Psicologia en Positivo. Antoni Martinez.

Psicologia en Positivo. Antoni Martinez. Lectores y lector@s del blog, estoy muy satisfecho de inaugurar esta nueva sección, Vuestros textos, cartas y opiniones. En esta ocasión, no seré yo si no vosotros quienes seais los escritores de la misma, personas que han acudido a la consulta y a mis cursos. Y digo que estoy muy satisfecho porque los textos que aquí aparezcan formarán parte de la propia experiencia de desarrollo personal; desde un punto subjetivo y por tanto muy valioso, compartiendo con los demás vuestro propio proceso, emociones y vivencias. Aprovecho para decir también que estos textos me emocionan y me dan un ejemplo inmejorable de superación, voluntad de ser feliz y de alcanzar el propio techo de bienestar personal que me animan a ser mejor psicólogo, seguir aprendiendo y automejorándome yo mismo.

 

Comenzamos pues con este texto de G, quien desde 2011 acude a la consulta regularmente. Hemos ido trabajando con todo lo que nos ofrece la Psicología Positiva, por un lado, y la Psicoterapia Cognitivo – Conductual, por otro, cuando ha sido necesario. ¡Que lo disfruteis!:

F., juny de 2012

A les meues febleses:

 

Abans de començar el meu procés de creixement personal, vaig ser durant molt de temps una persona centrada en la negativitat, en el valor del pessimisme com a sinònim de lucidesa. En el moment en què vaig entendre que això era un problema, d’alguna manera ja vaig començar a dir adéu a aquella cosmovisió catastròfica. Ara he entès que, siga encertat o no, el pessimisme com a manera d’estar al món és perniciós no sols per a mi, sinó també per al meu entorn. La meua ambició, ara, ja no és fer entendre als altres que aquella manera de ser era més lúcida, sinó contribuir a fer que els altres estiguen millor també gràcies a mi. Els meus referents ja no són els pensadors nihilistes, sinó la gent constructiva i que transmet felicitat als altres. Ara sóc capaç de veure la negativitat —quan és real— sense amargar-me la vida, i sobretot sóc més capaç de copsar the bright side of life, tal com es deia al final de La vida de Brian. Adéu, catastrofisme.

 

Abans era molt propens a convertir moltes situacions de la vida en petites tragèdies absurdes. Determinats pensaments irracionals se m’apoderaven amb molta freqüència, perquè no era capaç de desenvolupar suficient tolerància a la frustració. Així, el comportament de la gent del meu entorn em feia sentir envoltat de salvatges. Així, els camins interromputs durant la meua vida (la música, etc.) m’omplien de sentiment de fracàs. Així, qualsevol contratemps em feia patir i m’eriçava els nervis, era fàcilment irritable i no em suportava a mi mateix. Ara, finalment, he assumit del tot que el punt de partida d’allò era una relació errònia entre les meues percepcions i la meua psique. Tots aquells sofriments no resistien l’anàlisi racional, i a partir d’un determinat moment em vaig adonar que les meues reaccions eren vicis adquirits durant anys i anys, però que estaven ben lluny de ser insolubles. He après a tenir més paciència amb mi mateix, a ser més tolerant però també molt més ferm amb les meues actituds nocives. I sobretot he après que no hauria de fer-me patir tant perquè res del que em feia patir no era proporcionat amb el patiment. Així doncs, adéu, pensaments irracionals.

 

Una altra de les meues fonts de malestar era la falta de decisió a l’hora de defensar la meua part de raó, o els meus drets, o els meus interessos legítims. Els “gols” es colaven perquè em bloquejava, ja que no havia arribat a veure les situacions amb el distanciament necessari per a actuar amb seguretat. Ara vaig adquirint molta més pràctica en aquest aspecte, gràcies al fet d’estar aprenent també a mirar-me les situacions amb distanciament. Adéu, falta d’assertivitat.

 

Com que no tenia la perspectiva de dominar o evitar els pensaments circulars, i tampoc no disposava de recursos mentals per a lluitar-hi, moltes vegades em resultava impossible abandonar el malestar de determinats raonaments obsessius, que sempre eren els més nocius. Després, amb el temps, he après a encarar-los de diverses maneres. Per exemple, deixar-los fluir, no oposar-hi resistència sinó prendre-me’ls com un fenomen natural que observe amb indiferència, o potser amb interès entomològic. Per exemple, he après també a tallar-los en sec, a aturar-los i abandonar-los per altres pensaments que no hi tinguen res a veure. O també a acceptar-los restant-los tota importància, tot interès. Per fi he après a conviure-hi i ja no estic tant en les seues mans. Adéu, pensaments circulars.

 

Amb el meu procés de creixement personal he aconseguit acostar-me a poc a poc a un altre ideal. Per això done la benvinguda a una altra manera de pensar i de ser. Done la benvinguda a una cosmovisió no catastrofista, que em permet captar el que la vida té de clar i de bell, de positiu, però que també em permet acceptar la negativitat sense enganyar-me però sobretot sense amargar-me. Per descomptat que salude també el pensament racional, gràcies al qual ja no tinc gens d’afició a termés com tot, res, mai, sempre, etcètera. L’anàlisi racional em permet enfrontar-me a les situacions sense dramatisme, sense convertir-les en tragèdies. Done la benvinguda també a una assertivitat en augment, que em fa sentir més segur, menys insignificant, més valuós per a mi mateix, i que promet salvar-me moltes situacions en el futur. Em congratule també per la creixent capacitat de liquidar les conseqüències negatives dels pensaments circulars, gràcies a diverses estratègies que en alguns casos fins i tot aconsegueixen eliminar-los. Tots aquests sentiments, i altres que vindran, no fan de mi un home nou, però sí que em donen la convicció que en algun moment no gens llunyà hauré aconseguit ser un home diferent del que era en les meues males èpoques. Per això dic adéu a la meua negativitat i done la benvinguda als sentiments positius, que no són nous sinó que d’alguna manera estaven a dintre meu i he après a donar-los força.

G. C.

3 comentarios
  1. María
    María Dice:

    Que gusto conocer las experiencias del desarrollo personal de otras personas.
    Me llama la atención la reflexión que hace GC, sobre la importancia de estar en un estado de bienestar que lo favorece a un@ mismo, pero que a su vez permite contribuir a que los demás estén mejor también gracias a un@.

    Enhorabuena por la iniciativa Antoni, sin duda una sección muy interesante.

    Responder
  2. Antoni Martinez
    Antoni Martinez Dice:

    Pues sí María, este ejemplo y el de otras personas son una inmejorable muestra de lo que se puede cambiar, de sus consecuencias personales, que son muchas. Ya sea en la consulta del psicólogo, en talleres de crecimiento personal, participando en grupos… siempre valdrá la pena, !seguro!

    Responder

Trackbacks y pingbacks

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *